Serveis Socials, amb la ILP Habitatge

Amb un vídeo publicat amb l’etiqueta #SSocialsAmbLaILP l’assemblea de Serveis Socials Públics i de Qualitat i el Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya [http://www.tscat.cat/] s’adhereixen a la ILP contra els desnonaments i la pobresa energètica.

Els treballadors i treballadores de Serveis Socials expliquen com des de l’esclat de la bombolla immobiliària hi ha hagut un augment exponencial dels desnonaments que ha canviat el seu dia a dia com a professionals. Expliquen com, només a la ciutat de Barcelona, han de fer front a una mitjana de 30 desnonaments diaris sense els recursos suficients per assegurar un reallotjament digne i adequat per a les famílies.

Al vídeo publicat denuncien la manca de polítiques d’habitatge i com això té un impacte en l’atenció social que realitzen, i que les porta a haver d’actuar en situacions d’emergència per pèrdua de l’habitatge sense els recursos suficients. Tanmateix, les professionals de Serveis Socials relaten en el vídeo com en el seu dia a dia viuen situacions de molta tensió en què els propis menors els demanen “si us plau, no em treguis de casa meva”. A més, alerten com en els centres dels barris amb menys recursos i amb major nombre de desnonaments es pot apreciar una presència major de problemes de salut mental entre els infants.

Amb tot, la ILP habitatge permetrà no només aturar el patiment i l’angoixa de milers de famílies, sinó que serveis públics com els Serveis Socials superin la situacio de saturació actual i puguin funcionar amb major eficàcia. És evident que si es redueixen les seves actuacions en els casos d’extrema urgència (desnonaments, talls de subministraments, etc), podran desenvolupar amb major dedicació, recursos i garanties les tasques de prevenció de l’exclusió social i promoció de l’autonomia de les persones que tenen encomanades.

Carta oberta als diputats de CiU i el PP: ha arribat l’hora de la veritat!

La ILP habitatge ha arribat al tram decisiu. A punt d’acabar el termini de recollida de signatures i pendents de fer l’últim recompte, ja hem recollit el suport de més de 100.000 signatures. A més, una seixantena de municipis han aprovat mocions de suport als seus Plens, representant a més de la meitat dels habitants de Catalunya.

Tenim el suport incontestable de la majoria de la població. Ara, la ILP es tramitarà per la via d’urgència extraordinària i en un termini màxim d’un mes hi haurà el debat a la totalitat al Parlament.

Després de reunir-nos amb tots els grups parlamentaris, tan sols CiU i PP s’oposen a aprovar el conjunt de mesures de la ILP habitatge. De fet, tan sols amb el vot a favor de dues diputades d’algun d’aquests partits ja es podria formar la majoria suficient per poder aprovar el contingut íntegre de la ILP, posant en marxa mesures efectives que permetin acabar amb els desnonaments i talls de subministrament a Catalunya.

Per aquesta raó hem escrit aquesta Carta dirigida als diputats de Convergència i Unió i el Partit Popular de Catalunya perquè examinin la seva consciència, pensin en les vides que hi ha en joc i prioritzin els drets fonamentals per sobre de les dinàmiques de partit o altres interessos.


Amb la ILP sobre la taula tan sols tindran dues opcions. Votar a favor i aconseguir que Catalunya sigui un país pioner en la defensa del dret a l’habitatge i els subministraments. O votar-hi en contra o rebaixar-la, condemnant a les famílies a més patiment i perpetuant els privilegis de la banca i grans energètiques.

Com ja va passar amb la ILP al Congrés dels diputats, si es demostra que no hi ha voluntat política per fer-ho, ens veurem obligats a assenyalar aquells partits polítics que donen l’esquena a la ciutadania com a responsables de l’agonia i el patiment de milers de famílies.


La ILP és urgent i necessària, i no acceptarem més excuses, silencis ni dilacions.

#AvuiEsPot

Inundem Sant Jordi de Roses Verdes en defensa de la ILP Habitatge

Avui és el dia de Sant Jordi. Celebració del cavaller Sant Jordi que va acabar valentament amb el drac que atacava poblacions indefenses. Més enllà de les llegendes, es troba la nostra història recent. I és que la ciutadania ens hem hagut d’enfrontar a innombrables dracs, que aprofitant-se de la por de moltes famílies, vulneren sistemàticament els nostres drets. I entre ells, el més atacat ha estat el Dret a l’Habitatge. Un dret bàsic, que garanteix la possibilitat de viure. Un dret vulnerat per bancs i partits polítics, que han convertit les nostres llars en un negoci.

No obstant això, malgrat tot el seu poder polític i econòmic, als dracs els ha sorgit un cavaller. Un cavaller de color verd: la PAH. Durant els passats sis anys, el moviment social PAH, gairebé sense recursos, hem paralitzat més de 1.200 desnonaments, reallotjat més de 2.500 persones amb la campanya Obra Social, vam presentar una ILP estatal recolzada amb 1.500.000 de signatures -el triple de les necessàries- per regularitzar la dació en pagament retroactiva, el lloguer social i una moratòria sobre els desnonaments.

Hem aconseguit milers de dacions, condonacions i lloguers socials. Allà on l’Administració i partits polítics veien derrotes, la PAH ha aconseguit totes les seves petites grans victòries. Victòries que s’han arrencat amb gent del carrer, que s’empodera a les assemblees, i que a traves del suport mutu fa front a la injustícia social que patim. Amb pressió ciutadana, s’ha demostrat que el canvi és més que possible.

Avui les PAHs Catalanes tenim un nou objectiu: canviar les lleis actuals, que condemnen a centenars de milers de famílies. Només a Catalunya hi ha 43 desnonaments al dia. Als que se sumen 300.000 talls de subministraments durant 2014. Activistes de la PAH, juntament amb l’Aliança contra la Pobresa Energètica i l’Observatori DESC, vam presentar una ILP Habitatge: reforma de llei que conté tots els mecanismes necessaris per tindre una Catalunya lliure de desnonaments i pobresa energètica.

Hem recollit més de 100.000 signatures de suport, buscant-les amb pluja, vent i fred. Hem aconseguit l’aprovació de mocions de suport en una vintena d’ajuntaments. La ILP Habitatge és recolzada per dotzenes de col·lectius com els Iaioflautes, Bombers, ILP Renda garantida, Front per la ILP Educació, Marea Groga i molts més. Fins i tot, gràcies a la pressió de la PAH, tots els partits polítics exceptuant CiU i PP, han donat el seu compromís de votar sí a la ILP Habitatge.

No obstant això CiU ja tracta de bloquejar -com ho va fer el PP el 2013 amb la ILP estatal- la ILP Habitatge. Han de posicionar-se. Tenint la solució de la PAH a les mans, tenint el poder de donar-li llum verda, tots el desnonaments i talls de subministraments que cada dia ocorren a Catalunya són responsabilitat de CiU.

Avui hem sortit a recollir signatures, a promocionar la ILP Habitatge, entre la venda de roses verdes i llibres del moviment. Avui més que mai, la PAH és el Cavaller. I CiU és el drac al què ens enfrontarem. Però amb el vostre suport, de tota la gent que signa i difon, guanyarem. Per això, apropeu-vos a un dels nostres estands! Signeu la ILP Habitatge i emporteu-vos una rosa verda de record!

Avui totes podem contribuir perquè per fi el dret a l’habitatge sigui una garantia per a totes.

Sí Es Pot!

Avui ens trobareu a la Plaça Sant Joan de Berga! Bona diada

#CondonacióRosa

La Rosa ve d’una dació en pagament amb lloguer social de La Caixa. Es van treure aquest pes de sobre, però ella i el seu marit són cotitulars del pis del tiet de la Rosa i ara els problemes venen per aquí. El seu tiet se’n va anar de lloguer, es va subhastar el pis i se’l va adjudicar el banc (el BBVA), quedant un deute de 20.000€ que ara li reclamen a la Rosa i el seu marit. La Rosa té una discapacitat del 60%, i el seu únic fill, té una discapacitat del 33%. L’únic que podria fer front al pagament, és el marit de la Rosa, que treballa amb un contracte temporal. El tiet de la Rosa no pot pagar.

Es va començar a negociar amb BBVA al Desembre. Fa aproximadament 1 mes vam rebre la resposta del recuperador, que deixava un deute de 20.000€. Se li va fer un acompanyament, s’ha parlat amb un recuperador, i no baixen del burro: segueixen reclamant 20.000 euros.

Després de quedar-se amb el pis, el banc encara vol treure 20.000 euros a aquesta família que prou problemes té. Vist que el cas estancat, hem decidit fer una acció a l’oficina del BBVA a Bagà, per reclamar la condonació d’aquests 20.000 euros.

Comunicat de les PAHs catalanes contra el racisme i el feixisme

Arran de les informacions aparegudes als mitjans durant els últims dies, des de la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca hem vist amb sorpresa i indignació com dos dels membres de la llista electoral de PxC al Vendrell, Jose Maria Medina i Rosa Garcia, afirmaven ser membres del nostre col·lectiu al Baix Penedès. Per la seva banda, la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca del Baix Penedès, ha aclarit que no reconeix a Jose Maria Medina i Rosa Garcia com a membres del seu col·lectiu.

Més enllà de la falsedat d’aquestes informacions, des de la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca, volem aprofitar per a deixar rotundament clara la nostra postura sobre el racisme, la xenofòbia i qualsevol tipus d’actitud discriminatòria, ja sigui a títol individual o en la forma de projectes polítics com és el cas de PxC.

Cal recordar que PxC no és la primera vegada que utilitza els moments de fractura social per mirar de fer quallar el seu discurs feixista i racista als barris més afectats per la precarietat. Les recollides d’aliments només per a “Gent de casa” organitzades pel partit feixista a Manresa o Igualada en són una prova. El rebuig de la ciutadania a aquestes pràctiques, també: les dues recollides van ser aturades per la ciutadania, ensenyant el camí, dient alt i clar que als nostres barris no hi volem racisme ni feixisme.

Fomentant una política d’enfrontament entre aquells que estem patint els pitjors efectes de la crisi, PxC té com a objectiu dividir artificialment la lluita contra la banca i l’especulació financera entre “nacionals” i “estrangers”. L’absurd criminal d’aquesta política es fa cada dia més patent a mesura que es fa més i més evident la naturalesa internacional de l’explotació financera, que no entén d’origens o religions, i contra les conseqüències de la qual lluitem en comú dia rere dia en les nostres assemblees. La força de la PAH rau en la solidaritat, en la unió de totes aquelles persones explotades per un sistema econòmic devorador que té com a únic objectiu exprimir-les primer i expulsar-les després.

Sense l’Ahmed, sense la Yesenia, sense la Fadua, sense el Moses, la nostra lluita no només seria impossible, sinó que no tindria sentit.

És per això que no podem tolerar que en cap cas es relacioni a la PAH amb qualsevol moviment o partit que vagi en contra dels nostres valors, la solidaritat, el suport mutu, les abraçades de tots colors i l’empoderament col·lectiu sense discriminar a cap companya pel seu origen cultural o la seva opció religiosa. Per altra banda, la PAH és apartidista i és inadmissible que s’utilitzi amb qualsevol tpus de fins electorals.

Aquests principis són a la base del nostre moviment i a qualsevol que els incompleixi li direm en tots els idiomes del món que mai més permetrem que el racisme avanci pels nostres barris. Mai més deixarem que el racisme fracturi la nostra solidaritat.

1 d’abril, PAHs catalanes

¿Segunda oportunidad? Solo lo será si es para todas

Desde la PAH exigimos una serie de medidas de urgencia e imprescindibles para que la Ley de Segunda Oportunidad no sea otro fracaso con un impacto ínfimo en la situiación de las familias en ejecución hipotecaria.

El decreto ley llamado de “segunda oportunidad” que anunció Mariano Rajoy en el debate sobre el estado de la nación podría aprobarse hoy mismo en el Consejo de Ministros en un contexto de opacidad y confusión total.

Durante esta semana ningún Ministerio ha sido capaz de explicar en qué consiste realmente y cómo afectará a las familias afectadas por desahucios y los autónomos ahogados por las deudas. Ayer, los miembros del Gobierno solo repetían las mismas generalidades que enunció Rajoy en el discurso y derivaban la responsabilidad a Economía, proponente del decreto ley junto al Ministerio de Justicia. De hecho, ni siquiera está claro que vaya a aprobarse hoy.

Desde la Plataforma de Afectados por la Hipoteca, tras años presentando una propuesta articulada a través de la Iniciativa Legilsativa Popular en 2013, nos tememos que las medidas aprobadas por el Gobierno tengan demasiadas limitaciones que las conviertan en ineficaces y vuelvan a condenarlas al fracaso.

Recordamos el fracaso absoluto de todas y cada una de las iniciativas que los Gobiernos del PPSOE han adoptado hasta hoy para “intentar frenar” los desahucios. La moratoria de los desahucios, por ejemplo, anunciada a bombo y platillo por el ejecutivo ha tenido unos efectos ínfimos parando solo el 8% de los 120.000 desahucios que se han producido durante su vigencia. Por su parte, el impacto del Código de Buenas Prácticas de Guindos (RD Ley 6/2012) aún ha sido más ridículo. En los casi tres años desde su aplicación solo se ha conseguido daciones en pago para un 0,7% de los afectados, y por su parte el fondo social de vivienda solo ha concedido alquileres sociales a un 0,4% de las ejecuciones hipotecarias.

A pesar de que hasta el dia de hoy aún no hemos podido tener acceso al contenido del texto definitivo que previsiblemente aprobará hoy el Gobierno, queremos hacer una serie de consideraciones para informar a la ciudadanía de algunas de las exigencias de mínimos que tendría que incluir este Real Decreto Ley para que realmente fuera una Ley de Segunda Oportunidad y no volviera a ser un fracaso estrepitoso.

Desde la Plataforma de Afectados por la Hipoteca exigimos:

• Que el préstamo hipotecario se incluya sin condiciones. Los préstamos hipotecarios (actualmente excluídos en los procedimientos concursales) tienen que quedar afectados por la nueva ley, puesto que de lo contrario, tratándose de la principal deuda de la ciudadanía, la medida anunciada seria totalmente inútil. Asimismo, no tiene sentido poner ningún tipo de requisito a su inclusión más allá del hecho de que el préstamo hipotecario sea por vivienda habitual.
• Que la “segunda oportunidad” no dependa de la voluntad de los acreedores. Ha quedado demostrado que los mecanismos de segunda oportunidad -como los procedimientos extrajudiciales- cuando dependen de la voluntad de las entidades financieras están condenados al fracaso: siendo un mero trámite sin ninguna posibilidad de acuerdo, o simplementre una vía que ni siquiera se inicia.
• Que no se establezca ningún tipo de restricción a los deudores de buena fe, ni de tipo económico ni social. Todas las personas en situación de sobreendeudamiento que han contraído los préstamos de buena fe merecen una segunda oportunidad, independientemente de la situación familiar que tengan y las condiciones económicas del crédito. El fracaso del Código de Buenas Prácticas debería ser un argumento de peso suficiente como para que el Gobierno tomara la determinación de que no se puede seguir dejando fuera a la gran mayoría de la población afectada en base a unos criterios arbitrarios de vulnerabilidad.
• El plazo que se establezca para la condonación de las deudas que hubieran quedado pendientes tras el concurso no debería superar un año, tiempo más que suficiente para comprobar la rehabilitación económica o no del deudor. Además el procedimiento debe evitar que, como sucede en otros casos, los costes del mismo lo hagan inviable para los afectados.
• Que la mera solicitud del procedimiento extrajudicial suspenda temporalmente cualquier ejecución de deudas del afectado. De esa manera se suspendería toda ejecución hipotecaria en curso y se impediría el inicio de nuevas, evitando el riesgo de embargo y desahucio.
• Que la nulidad de las cláusula suelo se extienda a todas las personas afectadas y suponga la obligación de devolución de las cantidades pagadas en aplicación de los mismos. El anuncio de regular las cláusulas suelo hipotecarias parece reducirla a “colectivos vulnerables”, a pesar de existir miles de sentencias judiciales dictando la nulidad de los “suelos” e incluso la devolución de las cantidades pagadas en aplicación de los mismos. El Gobierno no puede seguir legislando a favor de la banca y haciendo caso omiso a estas resoluciones judiciales.

Queremos recordarle al Gobierno que la “segunda oportunidad” (que ya prevén la mayor parte de los ordenamientos jurídicos de nuestro entorno) es un derecho de todos los ciudadanos, y no puede limitarse a casos de extrema necesidad y “especial vulnerabilidad”. La insolvencia sobrevenida para miles de familias que fueron victimas del estallido de la burbuja inmobiliaria no puede seguir suponiendo una condena a la exclusión social y a la desesperanza. Ya está bien de que los intereses especulativos de los bancos pisoteen el derecho a la vivienda de los afectados.

Una vez más, tememos que las propuestas que nos ofrecen sean las propuestas que están dispuestos a ceder los bancos. Es decir, las propuestas de los abogados de los bancos que han tenido acceso al texto definitivo antes que los propios afectados para desvirtuarlo y asegurarse que no perjudica sus intereses. Y nos preguntamos: ¿No debería ser al revés? La democracia no es un sistema de representación que traduce en ley aquello que la ciudadanía clama a gritos? ¿Por qué este gobierno se deja manipular como marionetas por el interés de una minoría y en contra de la gran mayoría social?

La respuesta a la situación de sobreendeudamiento y emergencia habitacional que sufre el país es clara. Dación en pago retroactiva, moratoria real de desahucios y alquiler social. Es esta la Segunda Oportunidad Real para las más de 570.000 familias que sufren una ejecución hipotecaria desde 20007. Tenemos el aval de 1.402.854 firmas a la Iniciativa Legislativa Popular y de más de 200 PAHs que en todo el Estado las aplican día a día en la calle, presionando a los bancos y aplicando la desobediencia civil para conseguir las daciones, condonaciones y alquileres sociales que el Gobierno les niega.

Hay vidas en juego y no aceptaremos que trafiquen con nuestros derechos. Que no le quepa ninguna duda a éste o cualquier Gobierno que no vamos a aceptar ninguna rebaja y seguiremos luchando por el derecho a la vivienda y una segunda oportunidad real y para todas.

Basta de parches y mentiras, por una Segunda Oportunidad Real!

¡Si Se Puede!

#2aOportunidadReal  #HayVidasEnJuego

Acció a Catalunya Banc en suport a PAH Terres de l’Ebre

Aquest matí hem fet una acció de denúncia a Catalunya Banc i en suport a les 17 companyes de PAH Terres de l’Ebre que eren jutjades avui, empaperant la sucursal de l’entitat al Passeig de la Indústria de Berga (a la foto).

Desenes d’entitats han estat empaperades en la jornada d’avui arreu de Catalunya, perquè a la PAH si ens toquen a una ens toquen a totes.

Adjuntem a continuació una carta oberta a José Carlos Pla Royo, president executiu de Catalunya Banc.

Benvolgut Sr. José Carlos Pla Royo,

des de les 72 PAHs de Catalunya ens adrecem en una carta oberta a vostè com a President Executiu de CatalunyaBanc per exigir la retirada de la denúncia a les 17 companyes de la PAH-Terres de l’Ebre.

En primer lloc, volem manifestar que abans de realitzar l’acció a la sucursal de Catalunya Caixa, l’Angel i la Pah de Terres de L’Ebre vam intentar durant mesos la via del diàleg amb l’objectiu d’arribar a un acord per aquest cas. Lamentablement, la seva resposta sempre va ser la mateixa: els interlocutors de CX es van negar rotundament a oferir cap solució a l’afectat, negant el diàleg i bloquejant la negociació. Per si fos poc, aquesta falta de diàleg i negociació de CX, es donava mentre vostè negociava la venta de l’entitat al BBVA, i la de la gestió de les hipoteques al fons voltor Blackstone. Tot això -recordem-ho- amb una entitat rescatada amb 13.000 milions d’euros i mal venuda deixant un deute de gairebé 10 mil milions d’euros a la ciutadania. Tot això, una vegada més sense cap tipus de contraprestació social.

Per sort l’Angel no estava sol. Va poder fer front a l’angoixa de l’amenaça del desnonament i la deseperació del deute de per vida, amb l’acompanyament col·lectiu de la PAH de les Terres de l’Ebre. Des de la Plataforma, vam assessorar-lo, donar-li suport i comprometre’ns a lluitar pel seu cas -com fem amb tota la resta de casos que arriben a la PAH- a través de la via de la negociació i la pressió -sempre utilitzant mitjans no violents- per arribar a un acord favorable. Per aquest motiu, vam organitzar una acció el dia 5 de novembre, que davant el bloqueig en la negociació vam haver d’allargar fins al dia 7 de novembre. Una acció que estava plenament emparada en el dret fonamental a manifestació i llibertat d’expressió, i que en cap moment va recorrer a la violència.

No obstant, ens trobem avui davant d’un procediment judicial obert per una denúncia de Catalunya Caixa que és totalment injust i sense sentit. S’acusa a 17 companyes de nou delictes: extorsió, coaccions, violació d’establiment públic obert al públic, provocació, conspiració i proposició per cometre un delicte d’ extorsió, omissió de perseguir delictes, denegació d’auxili, manifestació il·lícita, associació il·lícita i deslluïment. Tot, acusacions falses que busquen desviar l’atenció d’allò que és essencial: que amb el frau hipotecari entitats com Catalunya Caixa segueixen violant un dret humà com el dret a l’habitatge.

Senyor Pla, aprofitem per recordar-li l’article 47 de la Constitució Espanyola: “Todos los españoles tienen derecho a disfrutar de una vivienda digna y adecuada. Los poderes públicos promoverán las condiciones necesarias y establecerán las normas pertinentes para hacer efectivo este derecho, regulando la utilización del suelo de acuerdo con el interés general para impedir la especulación. La comunidad participará en las plusvalías que genere la acción urbanística de los entes públicos.” Li preguntem: Què faria vostè davant una amenaça de desnonament? Què estaria disposat a fer si veiés que es queda directament al carrer, sense recursos, i amb un deute impagable?

Senyor Pla, vostè és el primer que és conscient que la denúncia realitzada contra les disset persones que han estat imputades és absolutament desmesurada i el procediment iniciat no té cap mena de sentit. Sotmetre a un procediment judicial a 17 persones, totes elles activistes de la PAH que van actuar de forma solidària per defensar el dret a l’habitatge és un desproposit. Senyor Pla, l’advertim que la màxima “si ens toquen a una, ens toquen a totes” no és una frase feta per la PAH, sinó un principi fonamental que guia el moviment. Tan sols que es condemni a una sola activista de la PAH per una pena injusta, vindrem tota la resta a darrera.

Per totes aquestes raons, les 72 Plataformes d’Afectats per la Hipoteca de Catalunya, li exigim que es retiri de forma immediata la denúncia contra les 17 persones imputades per l’acció a la sucursal de Catalunya Caixa d’Amposta el dia 5 de novembre de 2014.

Finalment, no volem deixar d’aprofitar l’ocasió per a tornar a recordar-li que CX és una entitat rescatada amb fons públics i que, en conseqüència, hauria de comportar-se com a tal i oferir unes mínimes contraprestacions socials, en comptes de dedicar-se a perseguir penalment a les víctimes de les seves males pràctiques.

Sense més,

Les 72 Plataformes d’Afectats per la Hipoteca de Catalunya.

[Xerrada] Què és la PAHC?

#BlackstoneEvicts

Comunicat del dia 3 de febrer

El passat 27 de desembre iniciàvem l’Obra Social de la PAHC alliberant una vivenda de la SAREB al barri de Cal Cases de Puig-reig. La família de l’Amparo, l’Andrés i els seus quatre fills devien 7000 euros de lloguer i els hi era imposible fer-hi front. Un informe dels serveis socials del mateix ajuntament donava fe de la seva falta total d’ingressos i demostra que el consistori n’estava perfectament informat. Abans d’esperar la denúncia i el desnonament es va procedir a dotar-los d’un habitatge d’una manera immediata. El mateix alcalde ens havia dit que no hi han habitatges de protecció oficial disponibles per les persones que ho poguessin necessitar.

 

A partir d’aquí les demandes van ser les que hem repetit fins la sacietat: lloguers socials, negociació amb els bancs per aconseguir pisos pel poble, reallotjament de la famílies en aquests pisos… entre d’altres.

Cal afegir que a principis d’any el Josep Maria Domènech també va ser reallotjat a l’Obra Social després de ser desnonat del seu anterior habitatge. L’Ajuntament de Puig-reig mai ha volgut empadronar-lo, tot i portar més d’un any i nou mesos vivint al municipi, un procediment il·legal que li ha comportat no poder optar a cap ajuda.

 La resposta del consistori ha estat canviant i si en un primer moment es van comprometre a acceptar les nostres demandes la seva actitud va canviar ràpidament. Dies després de la primera reunió entre l’ajuntament i la PAHC, l’alcalde firmava un decret pel qual es tallava l’aigua a l’Obra Social negant d’aquesta manera un dret bàsic universal a dues famílies, una de les quals amb tres menors d’edat.

 

Al llarg d’aquestes setmanes hem anat veient la negativa del consistori en tot moment a acceptar una sortida negociada al conflicte. Nosaltres vam rebaixar d’una manera clara les nostres demandes successivament per tal que coincidissin amb les propostes que ens feia el consistori. Tot i estar lluny de les nostres peticions ens vam arribar a comprometre a que la família tornés al seu anterior pis amb una millora de les condicions tant econòmiques com habitacionals. Paradoxalment, les propostes que havien estat del consistori i que nosaltres acceptavem amb algun petita esmena van ser també rebutjades de ple i no sols això, sinó que l’Ajuntament deixava de reconèixer a la PAHC com a interlocutor i no proposava cap altra contraproposta. Aquell mateix dia se’ns tallava també la llum: una família amb tres menors i una altra persona hauríen de patir temperatures sota zero sense aigua ni llum per fer-hi front.

 

Aquest sadisme i falta d’humanitat ha estat la tònica habitual en aquest conflicte. L’ajuntament ha fet servir el xantatge, la coacció, l’amenaça per tal d’aniquilar la lluita per l’habitatge. Hem constat que no hi ha hagut cap voluntat d’arribar a cap acord, només una estratègia clara de desgast per aconseguir la rendició. Cap voluntat per implementar cap canvi en la política d’habitatge del municipi, cap interès en exigir res a les entitats bancàries. Al contrari: qui ha estat l’ase del cops ha sigut la familia Cortés.

 

L’Ajuntament s’ha servit d’alguns veïns que amparats per l’alcalde amb les seves declaracions i actituds han portat a terme una campanya criminalitzadora brutal contra la família Cortés. Si bé minuts després de la ocupació alguns veïns ja ens van fer notar la poca empatia que tenien amb les persones necessitades no pensavem que de la insolidaritat es pogués passar a l’atac directe. Es va fer córrer una circular pel poble difamant a la família, farcida de falsedats i que contradeiatotalment l’informe elaborat per  serveis socials. Amb tot, l’odi cap a la familia s’ecampava sense que cap institució hi posés fre. Ans al contrari, les declaracions de l’alcalde anaven en la mateixa direcció negant les necessitats de la família i mai ha desmentit les suposades propostes de l’ajuntament que mai han existit i són esmentades en aquella circular. Fins i tot un veí de Cal Cases es va plantar a davant de l’institut difamant a la família a viva veu perquè els nens ho escoltessin. De la mateixa manera, un cop es va produïr el tall de llum alguns veïns es van coordinar per fer guàrdies per assegurar-se que les tres nenes de la família Cortés haguesin de dormir amb temperatures sota zero. Un despropòsit i una falta d’humanitat propi d’ideologies molt perilloses.

 

Per a alguns veïns i l’Ajuntament el problema no ha estat mai un problema de falta d’habitatge al municipi sinó l’ocupació en sí. A l’alcalde només el preocupa que les famílies de l’Obra Social se’n vagin de Cal Cases. Sigui en les condicions que sigui i al lloc que sigui. Per a ell i per a alguns veïns Cal Cases no fa per famílies pobres i l’alcade sent l’odi de classe ben endins. Al cap i a la fi governen pels seus. El més greu, però, ha sigut aquesta xenofòbia que comentàvem i que no ha estat censurada en cap moment i que ha anat creixent exponencialment. Aquest odi cap al diferent pretén deshumanitzar a la família per fer-la inferior. Fent-la resposanble a ella de la situació en la que es troben. Deslliurant de tota responsabilitat a les institucions i al sistema econòmic actual. Un odi, doncs, que serveix molt als responsbles reals de la situació per la que estem atravessant tota la classe treballadora. Marcar, assenyalar, eliminar. Això és la xenofòbia, això és el feixisme. Diumenge vam assistir atònits a un nou capítol d’aquest aquelarre: nombroses pancartes contra la família i la PAHC i a favor de l’alcalde decoraven Puig-reig. Nosaltres responsabilitzem l’Ajuntament de tot el que ha passat, està passant i de tot el que pugui succeïr a partir d’ara.

 

Aquests atacs xenòfobs i classistes contra la família han acabat per afectar a les més petites de la família Cortés. Vista l’actitud intransigent, autoritària, inhumana de l’alcalde i els seus acòlits hem decidit apartar a la família d’aquesta situació i s’ha decidit reallotjar la família en un dels blocs de l’Obra Social de la PAHC Bages a Manresa. Afortunadament, davant del feixisme i la xenofòbia hi ha la xarxa potent de solidaritat de la PAH. Des de les institucions, per ara només hem rebut menyspreu, insults i persecució.

 

Des de la PAHC Berguedà volem donar les gràcies a l’Amparo i a l’Andrés, i a tota la seva família. Companys, amics: gràcies, gràcies i gràcies. Per la vostra força, per la vostra humanitat, per la vostra lluita. Heu obert la capsa de pandora de la lluita per l’habitatge a la nostra comarca i sabíeu que no seria fàcil. Heu posat per davant de la vostra salut i la vostra comoditat aquesta reivindicació per a millorar la situació d’habitatge al poble de Puig-reig i a la comarca. Heu estat molt valents. Des de la PAHC no tenim prou paraules per expressar tota l’admiració cap a vosaltres, i l’orgull per aquestes lluites juntes. Admiració. Respecte. Vosaltres vau posar Puigreig als mapes de la dignitat. Gràcies companys, amics. Ens seguirem trobant en les lluites per l’habitatge i contra el feixisme, al Berguedà o al Bages o on faci falta.

 

Amb el reallotjament de la família Cortés alguns estaran de celebració. Sí, sentiran que han guanyat. I sí, haurà guanyat una mica la vergonya. Haurà guanyat una mica la xenofòbia, el racisme. Aquells que ho celebrin són els que hauran posat ara Puigreig als mapes de la vergonya. Hauran embrutat el nom d’un poble i una comarca que han quedat, també, marcats per la taca del feixisme. No tothom al poble és així. Pocs o molts, fan molt soroll. Hi ha també la gent digna, companys de la PAHC o altra gent que s’ha acostat a nosaltres per donar-nos un cop de mà, per fer-nos sentir el seu caliu i solidaritat. A tots ells, també, moltes gràcies. Sou el Puig-reig de la dignitat, no ho dubteu.

 

Deixeu-nos afegir encara, que el reallotjament de la família Cortés no significa la fi de l’Obra Social de la PAHC a Cal Cases. Com molt bé sabeu, a dins hi queda encara una segona família, el Josep Maria Domènech, que ha decidit seguir ocupant l’immoble fins que des de les institucions se li trobi una solució. Des de la PAHC, doncs, mantenim l’Obra Social i seguirem reivindicant el dret a un habitatge digne per sobre de cacics, per sobre de coaccions i amenaçes. Seguirem defensant l’ocupació i portant-la a la pràctica sempre que les institucions no responguin i seguirem desafiant el feixisme sigui en la forma que sigui.

 

Ja per acabar, us volem fer saber que hem emprès accions legals per coaccions pel tall d’aigua i per la negativa als empadronaments. De la mateixa manera estem treballant per interposar una altra denúncia per injúries a qui hagi participat i segueixi participant en aquesta caça de bruixes contra la família.

 

Aquesta experiència ens ha fet més fortes i ha posat moltes coses sobre la taula, a la llum del dia. Nosaltres seguim, nosaltres seguirem.

 

PAHC BERGUEDÀ
3 de febrer de 2015