La PAHC Berguedà, expressió de la PAH a la comarca, lluita per fer front al problema de l’habitatge i ho fa des de l’acció directa i la solidaritat, i també intentant canviar els injustos marcs legislatius que patim.
Per aquesta raó des de la PAH s’han presentat iniciatives legislatives populars (al Congrés, i actualment s’està en campanya per la ILP al Parlament de Catalunya) o mocions als ajuntaments. Ara fa quasi un any es va iniciar la campanya de mocions als ajuntaments catalans per a sancionar els pisos buits dels bancs i evitar així que es vulneri la funció social d’ús de l’habitatge. Aquella moció va ser ratificada pel Consell Comarcal del Berguedà el dia 4 de juny de 2014: tots els grups polítics berguedans hi van votar a favor, i es van comprometre a traslladar aquesta moció a tots els municipis del Berguedà perquè la discutissin i, en cas d’estar-hi d’acord, l’aprovessin.
L’alcalde de Puig-Reig, Antoni Clement, forma part del Consell Comarcal. És més: n’ocupa la tercera vicepresidència. I més: s’ocupa de l’àrea de… (tatxán!): HABITATGE I PATRIMONI. Tot i formar part del Consell Comarcal; tot i ser-ne responsable d’habitatge; tot i haver-se traslladat la moció als municipis… Es va oblidar totalment d’aquesta moció. Aquesta és (o era) la política d’habitatge de l’Ajuntament de Puig-reig: el no-res.
Mentrestant, anaven arribant famílies de Puig-reig a l’assemblea de la PAHC i s’hi anaven tractant els seus casos.
En el cas de la familia de l’Amparo i l’Andrés la cosa és clara: no poden ni pagar el lloguer i ja porten molts mesos acumulant un gran deute. Una veïna de la mateixa escala, que no podia pagar, va ser agredida pel propietari i va acabar marxant del poble amb la canalla. Expulsada. No es pot permetre repetir una escena com aquella. Es parla amb l’assistent social. Es confirma que l’ajuntament de Puig-reig no disposa de pisos de protecció oficial ni cap pis per a aquests casos d’urgència. L’assistent social fa un informe socioeconòmic de la família on queda clara la seva situació: la impossibilitat de pagar un lloguer, la impossibilitat de l’ajuntament de donar-hi resposta. Des de l’assemblea de la PAHC Berguedà i després de mesos, doncs, es decideix apostar per la via de l’Obra Social, el darrer recurs per donar sostre a la família –com a resposta immediata- i al mateix temps una eina per despertar l’ajuntament i pressionar per tal que es trobin respostes. Es va treballant en aquesta Obra Social, cercant habitatges adequats: prou gran per a una família nombrosa; que estigui en mans de la banca, i si pot ser del SAREB; etc.
Al mateix temps es constata que la moció de la PAH no ha estat ni portada al Ple de Puig-reig, en una clara mostra de desídia per part del consistori. Ho reiniciem i es dóna una primera reunió entre la PAHC i el consistori, el mes de novembre, on constatem la irresponsabilitat, la incompetència i l’immobilisme de l’Ajuntament: ens diuen que no caldria aprovar la moció ja que a Puig-reig “no hi ha problemes”. Benvinguts al paradís.
Finalment, sota la pressió de la PAHC, que insistim que sí que hi ha problemàtica, en el Ple de l’Ajuntament del 27 de novembre s’aprova per unanimitat la moció. En acabar el Ple, des de la PAHC es demana una reunió per a poder encarar la seva aplicació: és fàcil aprovar una moció i que quedi en paper mullat!
La reunió es va acabar convocant per al dimarts 23 de desembre. L’acció per a alliberar un habitatge per a l’Obra Social a Puig-reig estava preparada per al dia 27, després de setmanes treballant-hi i de lligar tots els serrells, i s’havia optat finalment per un immoble a Cal Cases 79.
A la reunió amb l’ajuntament del dia 23 hi assisteixen els representants de tots els partits, a més de la secretària. Pressionem i posem terminis. No volem que s’espolsin les responsabilitats altra vegada. Sabem que és un procés lent però s’ha de posar fil a l’agulla. El consistori vol demanar a la Generalitat que es faci càrrec d’aquests passos, traient-se la responsabilitat de sobre (i sabent que la Generalitat no farà res). La secretària assegura que no vol multar als bancs, que Puig-reig és un poble petit i que no té capacitat per afrontar un procés com aquest. Veient descarrilar el procés de la moció ja en el primer moment, demanem que es facin almenys els primers passos, que no tenen cap complicació: és a dir, que es faci un cens de pisos buits al municipi en mans de la banca. I hi posem un termini d’un mes, sense concretar encara el dia per retrobar-nos. Havíem guanyat una mica de temps i un primer pas en aplicació de la moció: almenys es faria un cens de pisos, i amb una mica de sort el tindríem aquest hivern. Llavors, en la següent reunió caldria seguir picant pedra per intentar que l’ajuntament no fes l’orni.
L’OBRA SOCIAL
Arribat el gran dia, el 27 de desembre, un nombrós grup de persones allibera l’espai de Cal Cases i ens posem en contacte amb els mitjans de comunicació, que ja havien estat avisats uns dies abans però no se’ls havia donat tota la informació. Evidentment, calia cautela en aquesta acció. (És surrealista que l’ajuntament digui que no se’ls havia avisat que es faria l’acció!) Es fa roda de premsa explicant l’acció i les demandes de la PAHC; els mossos identifiquen la família; es fa una paella i dinar popular per a tota la gent que ha vingut i a aquella hora segueix en aquell habitatge que era buit i ara tenia vida. Es passa una carta als veïns explicant el per què de l’Obra Social i se’ls demana comprensió i complicitat. Algunes veïnes del poble s’acosten, donen suport, porten menjar, porten estufes. És una jornada exitosa. És dissabte.
Diumenge els mitjans recullen la notícia i sabem que s’han posat en contacte amb l’alcalde també. Dilluns, quan la família i algun company de la PAHC van a l’ajuntament, la primera reacció de l’alcalde és irada i arriba a dir que es retiraran les ajudes a la família.
Amb tot, la realitat pesa i dies més tard l’alcalde passa per l’Obra Social i el to ja és ben diferent. Ha assumit l’Obra Social: “és qüestionable però bé, ara no hi entrem: ja està fet”. Tots volem un enteniment i aconseguir una sortida a aquesta situació d’emergència habitacional. L’alcalde comenta que s’hauria de posar un comptador a la caixa de l’aigua, tot i que la factura l’assumiria l’ajuntament: simplement seria per a tenir una certa normalització. A més, es comprometia a parlar amb la SAREB per tal que aquesta cedís habitatge per a lloguer social. En definitiva, accedia a les demandes de la PAHC. En canvi, feia el ronso amb el padró: si el pas per Cal Cases era breu no calia fer tants passos i anar empadronant-se aquí i allà. Evidentment, no volia pas que s’eternitzés l’Obra Social a Cal Cases.
Malauradament, els veïns de Cal Cases no havien paït gens bé l’Obra Social ni hi havien empatitzat, i van fer un toc d’atenció a l’alcalde. Des de llavors tot ha canviat: la pressió d’aquests veïns (i/o potser del partit) han portat l’alcalde a una dura oposició a l’Obra Social. “Em dec als meus CONTRIBUENTS”, va dir-li a l’Andrés, de l’Obra Social.
A primers de gener, un jove del poble era desnonat i va ser acollit a l’Obra Social de Cal Cases. L’alternativa era el carrer, és clar. Mentrestant, es seguien negant els empadronaments (tant a la família d’Amparo i Andrés com a l’altre noi), es pressionava a la família i se’ls demanava que retiressin les pancartes de l’Obra Social.
El 14 de gener, finalment, hi ha la primera reunió formal amb l’ajuntament després de l’Obra Social. Hi han els partits polítics i per primera vegada s’hi afegeixen els serveis socials i Caritas. Aquesta vegada hi assisteix també la regidora de benestar social.
La reunió comença amb la revelació que l’ajuntament finalment s’ha tret la son de les orelles; s’ha posat en contacte amb l’assistent social i ja sap de bona font que sí que hi ha casos de necessitat; s’ha fet un cens de pisos buits dels bancs (99 segons el consistori, dels quals dos terços són habitables). Constatem de nou que la PAHC ha aconseguit arrencar a l’ajuntament un seguit d’actuacions i respostes a l’emergència social i habitacional.
Però, seguit d’aquestes actuacions a corre-cuita, després de veure’s les vergonyes a la vista, van començar de manera incomprensible els atacs a l’Obra Social i a la primera família resident a l’Obra Social, un autèntic despropòsit, un compendi de mala educació, de mesquinesa, de coaccions i amenaçes contra l’Obra Social. Entre el reguitzell d’amenaçes, cal destacar la de tallar els subministraments: la pobresa energètica per decret en una casa on viuen una nena de quatre anys; una nena de deu; una de quinze; i altres persones.
A la reunió es volia plantejar que l’ajuntament amb ajuda de serveis socials i Caritas estava disposat a pagar un lloguer i subministraments a la família mentre no disposin d’ingressos, però s’assegurava que no s’havia aconseguit cap pis. Per tant, no hi havia cap proposta en ferm. A més, aquesta no era la mena de resposta que la PAHC (i el mateix alcalde!!) havien plantejat i seguim plantejant: la solució òptima és la cessió de pisos dels bancs i un lloguer social. Aquesta seria una resposta que no tindria cost per a l’ajuntament. Perquè cal destacar que la PAHC està plantejant problemes concrets, sí, però respostes col·lectives i generals també. Al contrari de l’ajuntament, no veiem el problema focalitzat en una família (de les dues que viuen a l’Obra Social) sinó que sabem que la problemàtica afecta a moltes més persones i s’han de buscar respostes realistes i generals. O potser pensa fer-se càrrec de diversos lloguers l’ajuntament?
El divendres passat, 16 de gener, reiteravem a l’Ajuntament de Puig-reig les demandes de la PAHC: reallotjament en pisos buits dels bancs; lloguer social; empadronaments. Aquestes segueixen sent les nostres demandes, i creiem que són perfectament assumibles per tots. De fet, ja havien estat assumides i no entenem el canvi que ha fet l’ajuntament després de parlar amb els veïns (o amb el partit, perquè aquest canvi d’actitud és sorprenent!).
Com recordavem divendres, esperem que l’ajuntament es posi en contacte amb els bancs i aquests cedeixin pisos per a lloguer social per als casos més urgents. I que es vagin fent, amb celeritat, els passos recollits en la moció de la PAHC per a la sanció de pisos buits dels bancs.
ÚLTIMES NOTÍCIES
Aquest cap de setmana han aparegut a la premsa declaracions de l’alcalde. Ha aparegut també una circular que corre pel poble on s’ataca a una de les famílies de l’Obra Social i de la PAHC. Al mateix temps, ens consta que des que hi ha l’Obra Social a Puig-reig, des dels serveis socials de l’ajuntament s’estan movent per trobar solucions a famílies que ho estan passant malament: una nova victòria de la PAHC i de l’Obra Social. Per fi responen a gent (no tota) que fins ara no havia trobat respostes des de l’ajuntament.
Deixant de banda els atacs de certa persona, en l’esmentada circular i en comentaris a la premsa digital, ens centrarem en les declaracions de l’alcalde ja per tancar la qüestió.
L’alcalde parla de trobades de treball amb la PAHC per tractar de la moció per a la sanció dels pisos buits dels bancs: són dues reunions, com esmentavem més amunt. En la primera, anterior a l’Obra Social, aconseguim que es comprometin almenys a fer el cens de pisos buits. La segona ja és la de la setmana passada, que va acabar com el rosari de l’aurora, com hem explicat. “Entitats socials” del poble a les reunions? La PAHC, que és comarcal i té en l’assemblea força gent de Puig-reig. Apart de la PAHC, a la darrera reunió sí que hi va assistir Caritas, per primera i única vegada.
L’Obra Social no és una acció propagandística. La PAHC és una entitat social i no té per què fer “accions propagandístiques”, com sí que en tenen necessitat els polítics. Simplement, donem respostes a una situació d’emergència social i habitacional. És pur cinisme dir que donar sostre a algú és una “acció propagandística”.
L’Obra Social està situada en un habitatge de la SAREB. Ho hem dit per activa i per passiva, i ho reiterem. Només cal comprovar-ho al registre de la propietat.
L’alcalde amenaça de tallar l’aigua a l’Obra Social tot i viure-hi menors (de 4, 10 i 15 anys). Diu, segons Regió7 que “els hi haurem de tallar el subministrament”. Error. L’aigua és de propietat municipal i per tant no ha de tallar l’aigua: depèn de l’alcalde tallar-la o no fer-ho. És a dir: l’alcalde decideix, per pura voluntat i fatxenderia, i per pressionar a la PAHC, tallar el subministrament. Però la incongruència és tant gran! Diu que voldrien pagar un pis i subministraments a la família, però els vol tallar l’aigua perquè no la paguen. Ep! A veure, senyor… dos més dos fan quatre. En què quedem?
Diu l’alcalde, en el mateix Regió7, que la família afectada ja tenia ajudes des dels serveis socials i des d’entitats socials. És cert i mai ho ha negat la família, que hi havia ajudes puntuals per cobrir despeses de menjar o altres. Però aquesta resposta caritativa no resol la situació d’emergència que viuen: ni cobreix el deute que tenen, ni els aporta un habitatge. Les assistents socials acostumen a tenir un paper molt digne en la seva feina i des de la PAHC els donem tot el suport i comprensió. Altra cosa és que tinguin poques eines per a cobrir les necessitats d’una societat que es troba en una crisi profunda.
La nota del Regió7 acaba assegurant que “ara volen [l’ajuntament] negociar amb els bancs la possibilitat d’oferir a aquestes famílies lloguers socials”. La sorpresa és majúscula! Al·leluia! Per fi, ara l’alcalde sembla tornar a allò que des del primer moment demana la PAHC i ell mateix s’havia compromès: pactar amb els bancs per obtenir pisos en lloguer social. Perfecte. Curiosament en la mateixa notícia s’embolica en una idea esbojarrada de pagar lloguers a preu de mercat a les famílies sense recursos. És igual, no entrarem en les contradiccions d’aquest ajuntament. Ens quedem amb aquesta darrera bona notícia. Per fi l’alcalde aposta per la solució més justa i lògica: la que presentava la PAHC des del primer moment. Esperem doncs que així sigui i ben aviat poguem tornar a seure a la taula, amb propostes fermes de pisos cedits pels bancs i lloguers socials per a les famílies que ho necessiten. Allà ens trobarem. Mentrestant, esperem que s’agilitzin els empadronaments i evidentment es faci enrera en la idea al·lucinant de tallar els subministraments a l’Obra Social. No posem problemes on no n’hi ha i cerquem solucions! Per això ha estat la PAHC des del primer moment. Tant de bo, sí, l’alcalde faci aquest pas cap al sentit comú, s’acabin les amenaçes i tanquem aquest episodi aviat reallotjant famílies en pisos buits de la banca pagant lloguers socials. Puig-reig i la PAHC li agrairan.
PAHC Berguedà 